06 des. EL DRET A RELACIONAR-SE AMB PARES I MARES ÉS DELS INFANTS
M’ho temia, però sempre hi torno. Torno a intentar dir alguna cosa sensata en els “guirigalls” dels Matins de TV3, però sempre m’enreden. Aquesta vegada m’havien jurat que seria un diàleg tranquil, a dos o tres bandes, sobre la part invisible de les violències de gènere (o com a mi m’agrada dir, de les violències en els grups familiars i els contextos de relació afectiva): els infants. La pregunta que sembla serà objecte de debat és si Els pares maltractadors han de poder veure els seus fills? i el debat, una vegada més, assembleari. Escric ara penedit (vista la llista de convidats) perquè no vull discutir dels infants en mig de discursos monolítics sobre la “violència masclista” i batalles d’advocats en favor d’alguna de les parts.
Crec que he parlat i escrit moltes vegades dient que protegir a la infància no és abandonar les dones, ni protegir les dones ha de ser oblidar els infants. Una de les últimes al llibre El lugar de la infancia. Però també en aquest tema els infants són secundaris. Ho van ser en la Ley Integral. Ho van ser no fa gaire en un document acordat en el Congrés sobre la “violència masclista” en el que es demanava la prohibició de les visites als seus fils dels homes condemnats per aquesta categoria de delictes. I ho primer que un pensa es que farien un gran favor a la infància si deixessin de parlar i de legislar sobre la infància des de les perspectives i els problemes adults. D’aquest tema s’ha de parlar en les lleis d’infància, des dels drets i les necessitats de la infància, tenint en compte el que pensen els professionals que s’ocupen de la infància, especialment de la que pateix els maltractes dels seus adults.
Una proposta respectuosa amb els infants sempre hauria de considerar aquests tres criteris:
- Recordar que el dret de visita, de relació, és dels infants (0-18) no dels seus adults (o com a mínim és un dret secundari del dels fills i filles)
- Tenir en comte que cada situació infantil és un món i no pot ser tractada igual. Que el que cal fer és estudiar les seves vinculacions, el sentit i el valor que dona a les seves relacions amb els dos progenitors. Consultar-lo, descobrir el que sent, el que pensa i imagina. Valorar la conveniència. Entendre que darrere les dues parts hi ha avis i altres familiars amb els que l’infat pot tenir vincles positius i útils
- Que tot infant víctima directa o indirecta de maltracte, abandons, separacions ha de construir algun dia una explicació vital raonable d’allò que es incomprensible: que una persona que devia estimar-lo el va abandonar, maltractar (o a qui el s’estima). Que això no és pot fer simplement prohibint, per sempre i per a tothom la relació.
Però, si fa o no fa, això mateix ho haurien de fer amb tots els pares i mares condemnats per altres delictes greus de violència o de dany greu a la societat (com paeix un infant tenir un pare estafador a la presó que ha produït, per exemple, pobresa i suïcidis?)
No Comments