UNA LLEI QUE NO ÉS D'INFÀNCIA - Jaume Funes Artiaga
Les idees neixen de compartir. Aquest és el lloc web que recull tota la literatura i articles del psicòleg, educador i periodista Jaume Funes
educació, adolescents, drogues, consum, addicció, pantalles, psicologia, educación, adolescencia, drogas, pantallas, consumo, adicción
481
post-template-default,single,single-post,postid-481,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

UNA LLEI QUE NO ÉS D’INFÀNCIA

UNA LLEI QUE NO ÉS D’INFÀNCIA

El dimarts 19 de gener ha tocat compartir temps amb parlamentaries i parlamentaris parlant de la futura Llei d’Infància. les compareixences van ser moltes i curtes, com si tinguessin presa per liquidar un tema menor. La majoria van servir per posar de manifest que si el projecte continua com està difícilment serà una llei de tota la infància. Com a màxim serà una nova llei de protecció millorada.
Al matí, la Fundació Catalana de l’Esplai va expressar el seu desconcert perquè al text en discussió hagués desaparegut un vell capítol en el qual es descrivien els gran recursos i serveis per atendre els infants. Tota l’educació no escolar, per exemple, seguirà sense cap referència política i normativa.
Poc més tard el Casal dels Infants va recordar que la pobresa és una veritable condició de risc a la que cal prestar atenció. Va tornar a recordar que haver migrat no elimina la infància i els seus drets i acabà recordant que la llei ha de dir alguna cosa quan l’administració protectora no respon.
A la tarda va arribar el temps de les meves aportacions (podeu veure bona part d’elles al Canal Parlament ). Per a no avorrir massa el personal vaig suggerir que acceptéssim tres mirades: què diria un infant en llegir la llei; els problemes adults amb els seus adolescents; les preocupacions professionals.
De la mirada infantil vaig suggerir la necessitat que sigui obligatòria la lectura de totes les lleis des d’una perspectiva d’infància ; la necessitat d’orientacions per definir en què consisteix l’interes superior del menor; la obligatorietat de crear condicions per a que tot menor pugui ser escoltat, en lloc de definir si té o no maduresa. Especialment, vaig posar de relleu la perplexitat de qualsevol infant quan no ajuden a la seva mare però el treuen de casa, ningú l’ajuda a fer deures però ha d’anar a un centre obert al que no van els seus amics, etc. Sense un capitol destinat a definir de quines maneres s’ajuda a l’infant a ser infant i a fer possible els seus drets, la llei no serà d’infància.
Curiosa llei aquesta que definirà com ha de ser un parc infantil però ni anomena les ludoteques, que per a dir què és un centre obert et remet a l’annex de la Llei de Serveis Social, que en lloc diu com s’ajuda els pares i mars, com s’aten a la petita infància, que …
De les bronques amb els adolescents vaig recordar la manca de resposta a qüestions molt recents: la contradicció sobre el que poden o no poden decidir; la complicació d’intentar protegir-los quan no volen; les relacions entre sistema protector i sistema penal.
La futura llei permetrà la decisió d’una adolescent sobre la seva maternitat i la sancionarà si no és puntual quan arribi al centre en el que està protegida; no s’atreveix a parlar d’habitacions tancades sinó de “configuracions arquitectòniques”; sembla que estiguin esperant que un adolescent protegit que genera problemes faci un delicte per enviar-ho al sistema penal; si no té 14 anys i infringeix la norma s’obliden de com prestar-li atenció des del territori. Es literalment absurd que una llei que no diu res de com cercar les complexes respostes que necessiten els adolescents inclogui tot un reglament sobre com han de comportar-se en els centres.
La mirada professional (que ja no recull el vídeo del Parlament suposo que per haver superat el temps reglamentari) la vaig concentrar en desmuntar el Títol III dedicat al “risc”. No es tracta de prevenir infàncies sinó de modificar els contextos en els que es viuen les infàncies. Calen plans d’infància no plans preventius. no necessitem un llista d’indicadors sinó descripcions actualitzades de con afecten els infants les diferents situacions socials, familiars, relacionals que han de viure.
Però aquests és un bloc i no una revista en la que es pugui explicar tot el que es va dir, especialment després amb les preguntes i respostes dels grups parlamentaris.
A veure si tenim temps per una altra nota d’aquest bloc.

2 Comments
  • Emma de la Haba
    Posted at 11:07h, 16 Febrer Respon

    Hola,
    em dic Emma de la Haba i treballo en el Servei de Mediació Familiar de l'Ajuntament de L'Hospitalet. Et veig sentir recentment en una jornada al Centre d'Estudis Jurídics i vas apuntar a un tema que ens interessa especialment: l'ús que fan els adolescents d'internet i de les xarxes socials virtuals. Tens alguna cosa escrita? Em recomanes alguna lectura? Ens podem trobar perquè ens expliquis més? Les meves dades són:
    Emma de la Haba
    605310521
    emmahv@yahoo.es
    edelahaba@l-h.cat
    Moltes gràcies!!!

  • txell
    Posted at 14:50h, 21 Maig Respon

    bones. Sóc una adolescent de 28 anys i m'agradaria poder escriure't en privat per comentar-te un cas per si em pots aconsellar algun col·lega. Sento ser tant agosarada d'escriure't per aquí, però admiro molt el treball que estàs fent i no sé com contactar-te.
    moltes gràcies per tot el que fas, em responguis o no 🙂
    futurshoritzons@yahoo.es

Post A Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies