Eslògans 4: Permissivitat o sentit comú? - Jaume Funes Artiaga
Les idees neixen de compartir. Aquest és el lloc web que recull tota la literatura i articles del psicòleg, educador i periodista Jaume Funes
educació, adolescents, drogues, consum, addicció, pantalles, psicologia, educación, adolescencia, drogas, pantallas, consumo, adicción
54
post-template-default,single,single-post,postid-54,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Eslògans 4: Permissivitat o sentit comú?

Eslògans 4: Permissivitat o sentit comú?

Ja s’ha acabat el temps de la permissivitat

El conseller Puig i l’alcalde Trias no paren de repetir-ho: davant de tots el mals que passen al carrer el que cal és suprimir la permissivitat que ens dominava fins aquest moment. Tant és el tipus de conducta que fa nosa. Poden ser els que venen sense autorització, les que venen el seu cos, els que es comporten d’una manera discrepant, qui contesta fent nosa la tranquil·litat prevista, qui es droga al carrer o qui es passa amb el seu “jolgorio” nocturn. Una vegada més tenen un eslògan que ho soluciona tot, tot i sabent (perquè ho saben) que no resol res.

Però, seguim amb el govern dels eslògans i va calant en la ciutadania la duresa de les relacions. Venen solucions que creen problemes i tots plegats acabem pensant que són possibles, que abans vivien en un permanent descontrol.

Sota la seva paraula “permissivitat” s’amaga el rebuig a la sensatesa i al aprendre a viure en la complexitat. Cap de les dificultats de convivència que diuen combatre és senzilla, té una explicació unívoca, pot rebre una única resposta. En termes d’humanitat i convivència la resposta simple, uniforme i dura, no serveix, fonamentalment per que la realitat a la que vol respondre és complexa i canviant.

La sensatesa ve a dir, en primer lloc, que les respostes no poden crear més problema que el que pretenen resoldre. Per això, per exemple, al sistema penal s’intenta aplicar el principi d’oportunitat. Es a dir, a vegades, és més útil esperar o fer intervenir altres recursos que no siguin la policia, els jutges o les presons. Es tan senzill com no donar pa per crear gana demà.

També confonen permissivitat amb flexibilitat. No volen pensar que no sempre ni amb tothom cal respondre igual. A la gent implicada li traspassen duresa sense cap bri de tolerància. A les persones que pateixen el malestar d’algunes d’aquestes conductes es neguen a explicar-les  que existeix una diferencia entre deixar que es consolidi i ampliï el malestar del carrer i gestionar conjuntament els peatges de la nostra societat en un nivell tolerable. Obliden les persones que hi ha darrere de tot plegat. Sumien amb l’uniformitat i amb la seva tranquil·litat. No es tracta de construir falsa pau sinó de fer, de maneres diverses, la convivència.

No Comments

Post A Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies