Cerquem junts la cadira que falta - Jaume Funes Artiaga
Les idees neixen de compartir. Aquest és el lloc web que recull tota la literatura i articles del psicòleg, educador i periodista Jaume Funes
educació, adolescents, drogues, consum, addicció, pantalles, psicologia, educación, adolescencia, drogas, pantallas, consumo, adicción
224
post-template-default,single,single-post,postid-224,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Cerquem junts la cadira que falta

Cerquem junts la cadira que falta

Tot i haver aparcat la incomoditat emocional i intel•lectual que, com ja vaig escriure dies enrere, em produeix la Marató sobre la pobresa torno al tema. Em sentia desconcertat ara perquè, veient l’anunci televisiu, tot semblava ben resolt: tenim una cadira menys i en lloc de barallar-nos les distribuint de forma que tothom pugui seure. Meravellosa i estètica forma de solidaritat. De la mateix manera, escoltant l’eslògan (Que ningú es quedi fora) sentia que era una proposta activa que conduïa a tenir en compte els altres.
Alguna cosa, però, no encaixava. Em debatia entre guardar ja silenci i reconèixer que potser estava equivocat en la primera crítica. Tanmateix, una neurona rebel va encendre el llum i em va fer descobrir el parany. No era aquesta la solidaritat que defenso i miro de practicar. Em venien al cap les imatges d’una entitat d’educació en el lleure, practicant en la seva festa de cap de setmana passat, el joc de la cadira, ara amb coloraines de marató i em preguntava: què falla?
Doncs que ens amaguen la veritat i, a sobre, les entitats compromeses, desesperades per la manca de pressuposts, posen uns quants grans de sorra.
Si tothom ve al món amb una “cadira”, amb dret a tenir al seu abast allò que fa possible tenir un lloc al món; si ningú tenim dret a prendre la “cadira” d’un altre i a posseir i fer negoci amb les oportunitats d’un altre, no es tracta d’entrada de compartir sinó de lluitar.
Quan un grup de persones descobreix que no hi ha “cadires” per a tothom el que hauria de fer és anar junts a cercar la que falta, a descobrir qui se la ha apropiat, a defensar col•lectivament que ningú ha de poder seure si un altre no pot. L’única solidaritat acceptable és que tothom pugui descansar en una “cadira” mentre segueix lluitant per aconseguir les oportunitats de tothom. Em feia mal veure com educaven per a compartir sense ensenyar que existeixen magatzems de “cadires” omplerts per la injustícia i que, sense pensar col•lectivament en com buidar-los, tot és petita i miserable comoditat que no exigeix justícia distributiva.
No és gaire diferent el tema de l’eslògan. La gent es queda fora o impedim que entri? Està fora o l’hem expulsat? Unes societat exclouen més que d’altres. Unes són més permeables que d’altres. La pregunta a fer-se és a quines persones exclou la nostra societat catalana. Així no caldrà treballar per a que retornin. D’entrada, ja no l’haurem enviat a fora.
En quines condicions cal que ningú es quedi fora. Centre i perifèria? Mes a dins, mes enfora? Catalans de primera i de segona? Amb targes (sanitàries i d’altres) de diferent color? Primer “els nostres”i, després generositat per els altres que són “altres”? L’eslògan, en tot cas, hauria de ser: Que la teva societat, el teu país, no deixi fora a ningú.

No Comments
  • josep maria jarque
    Posted at 08:28h, 14 Maig Respon

    Que la teva escola no deixi fora a ningú. Així no caldrà treballar per això que s’anomena “la inclusió”!

  • Antonio Alcantara Alcantara
    Posted at 17:37h, 20 Maig Respon

    Comparteixo el que exposes.
    No he pogut evitar recordar una cita d’Eduardo Galeano en el llibre “La Escuela del Mundo al revés” que diu: “Si le doy de comer a los pobres, me dicen que soy un santo. Pero si pregunto por qué los pobres pasan hambre y están tan mal,me dicen que soy un comunista.”

Post A Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies