Qui només creu en la presó no tanca centres per facilitar la llibertat - Jaume Funes Artiaga
Les idees neixen de compartir. Aquest és el lloc web que recull tota la literatura i articles del psicòleg, educador i periodista Jaume Funes
educació, adolescents, drogues, consum, addicció, pantalles, psicologia, educación, adolescencia, drogas, pantallas, consumo, adicción
230
post-template-default,single,single-post,postid-230,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Qui només creu en la presó no tanca centres per facilitar la llibertat

Qui només creu en la presó no tanca centres per facilitar la llibertat

Tot humanista, demòcrata, amb visió de futur, se sent feliç quan es tanca una presó… a condició que immediatament s’obri una escola. El mateix sentiment podríem tenir quan s’elimina un manicomi… i s’obre un centre dia, es crea un espai terapèutic en el propi medi.

Estic lluny de Barcelona quan els amics que treballen a la justícia juvenil em fan saber que el Departament tancarà dos dels seus centres (bàsicament de règim tancat) a Mollet i a Girona i em demanen opinió. Seguint l’argument que acabo de resumir em sento content… però no ho puc ser gaire perquè no trobo en lloc la segona part del raonament. Anem, però, a pensar junts per parts.

El sistema de justícia juvenil, amb una llei en permanent enduriment penal, fa temps que gira al voltant de l’internament com a mesura central. Un internament, a més,  definit com a privació de llibertat i executat més com a pena a acomplir que com a mesura educativa residencial.

En aquestes condicions, pensar en reduir el nombre d’adolescents i joves internats podríem dir que és una idea positiva. A on està, tanmateix, el parany? Té molts components. En primer lloc, en que la política criminal dels que, per pura economia, tanquen centres, és d’orde públic i seguretat, basada en tancar qualsevol molèstia jove. Si el tancament no està acompanyat d’un canvi de discurs (els seus amics que governen a Madrid no paren de repetir-ho quan no estan ocupats en parlar de Bankia) seguiran tancant el mateix nombre (o més) però ara en menys metros quadrats.

Que ara siguin uns pocs menys els joves tancats i tinguem places buides és conjuntural, quasi estrany, donat el discurs penal dominant. Allò que ja eren en bona mesura presons juvenils, convertides en magatzems seran ja simplement presons.

Estalviar posant fi al discurs de la seguretat

Podien estalviar en els centres actuals? Si, reduint el nombre de persones de seguretat, posant la custòdia en segon lloc i retornant al primer els objectius educatius. Bona part de l’augment de costos té a veure amb l’exacerbació de la seguretat. La mesura educativa d’internament ho és en la mesura en que la presència educativa és intensa i força la reorientació de les vides adolescents, no en la mesura que han de pagar pel que han fet i cal impedir sempre en primer lloc que fugin. Amb el que costa un centre totalment tancant es podem mantenir dos oberts, molt més efectius en la majoria de situacions.

Ara, amb la reubicació de tots el joves que anaven a parar als dos centres que desapareixen el que succeirà és que els climes irrespirables de tensió que ja existien (veure la reflexió: La justícia juvenil em deprimeix) que ja es vivien en els centres que queden (llevat dels de Guardiola de Font Rubí i Granollers de característiques obertes) passaran a ser de caos ingovernable. Serà encara més miraculós que puguin educar.

Les places “disponibles” que, diuen, existeixen als centres no estan per aconseguir que sempre estiguin plenes sinó per a fer possible construir grups diferents en funció de les necessitats i dificultats de la població juvenil que en cada moment acaba internada. No són places d’hotel amb rendibilitat assignada. No es tracta de posar mes persones en una cel·la sinó de construcció de climes i dinàmiques de convivència amb potencialitat educativa. Considerant, també, que l’educació en un centre ha de ser territorial, estar pròxim a l’entorn de la vida dels adolescents i joves.

Encara queda un aspecte més d’aquest parany. Des de l’última modificació de la llei de responsabilitat del menor és possible enviar a la presó a un menor internat quan arriba als 18 anys. Se que al Departament de Justícia ja han estudiat i descobert que a la carcel la plaça surt més barata, així que quan els centres estiguin saturats i amb climes de tensió alta, els joves “bronques” seran candidats al trasllat. Podran complir pena amb menys costos.

Tanquem centres per enviar els educadors a treballar en el territori

Resulta especialment curiós que la crisi econòmica hagi fet descobrir als responsables que una plaça d’internament és infinitament més cara que qualsevol atenció en llibertat i encara molt més si aquell és tancat (encara falta que reconeguin que, a més, és molt més ineficaç). Ves per on!!! la crisi econòmica podria haver estat una meravellosa ocasió per racionalitzar el sistema i aplicar el recursos on són més eficients, més educatius, més coherents amb una adequada justícia de menors i, de passada, més econòmics.

Però, això hauria estat així si, per exemple, destinessin tot el personal educatiu que avui treballa als centres que tancaran a fer seguiments en llibertat, treballs de mediació, programes de serveis en benefici de la comunitat. És a dir, destinessin els recursos alliberats a evitar que tornem a necessitar aquestes places de centre que ara tanquen. Acceptaria sense problemes que fessin estalvis en tot el que significa el funcionament diari del centre i el manteniment de la seguretat. Estalviarien molt i milloraria la justícia.

 

 

No Comments
  • Jordi Bernabeu (@jordibernabeu)
    Posted at 19:53h, 20 maig Respon

    Hola Jaume,
    totalment d’acord. Que tanquin una presó no ha de ser una mala notícia. Ara bé, servirà per tenir més tensió en menys espai. Així que ja veurem els resultats. El més cínic de tot plegat és que diuen que ho fan “pel bé dels joves”. L’altre dia un ES de centre de menors em deia que rebien missatges de no tancar més gent perquè estaven saturats i no hi havien més calers. I ara, en canvi, es menjaran més nois(noies per centre que quedi obert. E fi…
    Avui que escrius això, sense que tingui a veure (o no, potser en té molt) en Vicenç Navarro escrivia també aquest article sobre les possibilitats de presentar alternatives a la marabunta de retallades actuals. Òbviament,si es pensés més amb les necessitas i menys amb las classes excessivament afavorides tindríem un altre món. Més just i menys desigual.
    Et passo l’article:
    https://dl-web.dropbox.com/get/Public/navarroretallades.pdf?w=9783cfda
    Salut,
    Jordi

Post A Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies