Crupiers catalans per a l' american way of live del Baix Llobregat - Jaume Funes Artiaga
Les idees neixen de compartir. Aquest és el lloc web que recull tota la literatura i articles del psicòleg, educador i periodista Jaume Funes
educació, adolescents, drogues, consum, addicció, pantalles, psicologia, educación, adolescencia, drogas, pantallas, consumo, adicción
234
post-template-default,single,single-post,postid-234,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Crupiers catalans per a l’ american way of live del Baix Llobregat

Crupiers catalans per a l’ american way of live del Baix Llobregat

Fa dies que Eurovegas altera els meus silencis vitals, aporta components estranys a la ràbia que presideix la nostra quotidianitat, omple pancartes i em fa afegir més temps de manifestacions a una agenda atapeïda. Llegeixo els arguments polítics, econòmics, socials, ecològics en contra i bàsicament els comparteixo.

Però … sento com els poderosos que estan a favor tenen fàcil la desqualificació quan diuen que tots plegats formen un grup d’arreplegats sempre sota la pancarta del “NO”. Ho tenen encara més fàcil quan ens envien a protestar a la cua de l’oficina d’ocupació i aconsegueixen contraposar una mena de manies estèticoexistencials al patiment de persones aturades concretes. Com que, a sobre, sabem ben poc del que estan planificant, sorgeix el dubte quasi personal. Per què, a més a més, estic jo en contra?

Podria començar per dir que no m’importa saber poc del projecte. La deformació professional m’ha convertit en adolescent i, així com ells i elles sempre malfien i s’oposen a tot allò que ve d’un adult, a mi em passa amb quasi tot allò que ve del poder. Miro qui ho proposa i sospito de les intencions. Resulta difícil que el seu objectiu benèfic sigui ajudar els més febles. Però, necessito cercar altres raons.

Com que des del meu despatx cornellanenc per veure el mar haig d’apartar el camp dels “periquitos” i una llarga successió d’edificis atrotinats i caòtics no puc negar que un horitzó de disseny, tot i gratar el cel, si és de disseny, pot ser seria més estimulador. Com que no soc ruralista de mena i en les meves excursions ciclistes pel parc agrari no sempre estic a favor de tot el que veig, no tinc criteri per saber quantes hectàrees de carxofes cal conservar. Com que no soc moralista, no estic per fer il•legal ni el joc ni la prostitució. Com que no soc conservador, ni tradicionalista, ni folklorista estic per conservar poques coses.

Així, per què no puc acceptar Eurovegas? Necessito més arguments que els polítics i econòmics que s’estan donant i que –torno a dir- majoritàriament comparteixo. Per això he de dir que m’oposo i lluito contra el projecte per la seva potencial capacitat de destruir uns estils de vida i per la seva capacitat d’imposar uns altres. M’oposo per la seva capacitat de destruir formes humanitzadores de conviure i pel seu potencial d’imposar formes destructores de la convivència.

Sembla que ningú nega que es tracta de construir un complex al que han de venir milions de persones cada any a passar-ho bé. A l’actual comunitat caòtica i desbordada del Baix Llobregat, en la que algunes de les seves autoritats intenten crear un clima dinàmic de relació i convivència, se la sotmetrà a un allau permanent de nous habitants, ubicats entre les parets d’una nova reserva, sense cap proposta d’interrelació i coneixement mutu, com no sigui la de posar-se al seu servei per recollir alguna part de la seva riquesa. Andorra, Zona franca, apartheid? Espai de vida artificial, lluminosament feliç per a gent que paga per formar part un dies d’una segregada experiència de felicitat.

Tot i suposar que uns quants dels meus veïns esdevinguin operaris per a fer possible aquesta experiència de la nova població majoritària que aterrarà a una part singular del Baix, a què aspirarem? A tenir uns pocs dels seus diners per a construir una altra forma de vida quotidiana, a ser menys pobres d’una altra manera? a estalviar per aconseguir tenir una igual algun dia? Temo que el més probable sigui que, de la interacció imposada, surti un subproducte de “mercadillo” destinat a ser la forma de vida diària dels que viurem a la perifèria del producte lúdic principal.

Se suposa que els governants tenen com encàrrec democràtic mantenir i millorar les satisfaccions vitals dels seus conciutadans, sota la premissa de conviure i fer compatibles els interessos singulars amb el bé comú. Entenc que, depenent de qui mani, la distancia entre la seva visió i la predominat en els nostres barris sigui enorme. Però no puc entendre que no tinguin en compte com les seves decisions són vasos comunicants. El crupier potser parlarà en català, però tots nosaltres somniarem aviat d’acord amb els paràmetres del american way of life. Desitjos, relacions, interessos, organització del temps, espais de convivència, pautes de criança, llenguatges, estètiques, etc. Tot allò que conforma una forma de vida tindrà el seu generador en un nou univers “les noves Vegas”. Ja he dit que no es tracta de conservar res sinó de que, en un món dinàmic, interrelacionat, mestís, en el que els canvis són inherents a les nostres vides, les formes de fer-ho no vinguin dictades per una realitat imposada que ho trastoca tot, que té poder per a imposar-ho tot.

Sembla que no cal ser expert per definir el que ens ve a sobre com un pol turístic tancat, basat en oferir fonamentalment el següent: consum intens, fàcil i geogràficament concentrat; experiències d’atzar, de joc que de forma múltiple et fa sentir que la teva vida pot ser diferent; consum múltiple d’alcohol per a fruir de satisfacció permanent; probabilitat de noves experiències i companyies sexuals comprades, retorn a casa per explicat aquest parèntesi meravellós, etc. Un univers lúdic que atraurà a uns viatgers i no a d’altres i no un pol d’atracció diversificada de viatgers.

Serà un gran reducte més o menys tancat, però aquestes –entre d’altres- seran les llums de far per als que vivim als voltants. Sobre els valors, el tipus de persones i les relacions que aquestes activitats atractives, de proximitat imposada, finalment dominants, s’aniran construint les nostres noves formes de vida.

No vull invocar abans d’hora els mals del futur. He educat per a que els educadors de carrer sabessin treballar a les noves àrees comercials o als cibercafès, però no ho tindre tan fàcil per a descobrir com educar en contra del desig permanent del diner fàcil. No se com fer prevenció sobre els usos de drogues si la imatge de la vida meravellosa està plena de wisqui. Bona part de tot allò que els nois i noies tenen prohibit i esta perseguit als seus carrers serà possible, serà una meravella, a la illa Eurovegas. Acceptaran fàcilment treballar com a esclaus de manera “honrada” o posaran el seu enginy al servei d’altres economies?

Quan els que estem al voltant d’Eurovegas repensem els components del que considerem una bona vida on estarà el pol d’atractiu? Educarem els nostres infants, nets d’obrers i fills d’aturats, per a que no desitgen ser com els rics que venen a gastar-se la pasta a pocs metros de casa seva? Els que, per exemple, hem treballat per ajudar a adolescents que viuen a pols de monocultiu turístic de molts diners (com ara alguns punts de Canàries) sabem de la dificultat per ajudar-los a desitjar i pensar un altre projecte de vida. No m’agraden els “tingaldos” com Eurovegas, però si algú vol construir-los que els posi lluny, on arriben igualment els avions, però la seva capacitat de pervertir les nostres formes de felicitat i convivència és infinitament menor.

Un petit avis final: no tenir diners per sobreviure és un drama humà però si els que manen tenen una mica d’honestedat hauríem de saber que això no pot ser una excusa per esclavitzar ni per tenir que fer qualsevol feina, incloses les d’Eurovegues. La proposta no pot ser acabar vivint de qualsevol manera per poder treballar.

No Comments

Post A Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies