ESCOLA CATALANA ... I PÚBLICA I DEMOCRÀTICA I COMPENSADORA DE LES DESIGUALTATS I ... - Jaume Funes Artiaga
Les idees neixen de compartir. Aquest és el lloc web que recull tota la literatura i articles del psicòleg, educador i periodista Jaume Funes
educació, adolescents, drogues, consum, addicció, pantalles, psicologia, educación, adolescencia, drogas, pantallas, consumo, adicción
270
post-template-default,single,single-post,postid-270,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

ESCOLA CATALANA … I PÚBLICA I DEMOCRÀTICA I COMPENSADORA DE LES DESIGUALTATS I …

ESCOLA CATALANA … I PÚBLICA I DEMOCRÀTICA I COMPENSADORA DE LES DESIGUALTATS I …

Caldria ser un personatge molt estrany en aquest país per a no estar més que indignat amb l’atac a l’escola catalana que conté la nova proposta estatal de llei educativa. És la radical negació d’una escola feta a partir de la pretensió col·lectiva de compartir una llengua per a compartir una mirada de la realitat, una comunicació que va més enllà que el domini d’un idioma, que és una possibilitat de construir comunitat.

És un atac molt més barruer per les formes que pel fons. Per situar el català com a una qüestió d’assignatures amb diversa rellevància. Per oblidar que és una forma d’ensenyar i d’aprendre. Per obligar-nos a seguir discutint de continguts i no d’experiències vitals que neixen de l’entorn proper de l’alumne.

Però de tot això ja van plens, sortosament, els mitjans de comunicació del país i la qüestió ha estat objecte de debat a molts espais d’opinió. Escric aquestes línies doblement preocupat, per l’atac a la nostra escola i per la tendència a la simplificació i l’oblit que s’instal·la entre nosaltres. La crisi ens treu diners però, especialment, evapora valors. Les reaccions produeixen eslògans i etiquetes que tiren pel dret oblidant la complexitat, que qui ens mana utilitza per amagar la desigualtat punyent que va fomentant.

Dues manifestacions una escola?

També torna a passar amb l’escola catalana. En una setmana en la que s’hauran fet dues manifestacions per defensar-la, quan se suposa que l’objecte a defensar és únic. A la primera, a la de Som Escola, queda clar que l’adjectiu és el determinant. A la segona, la del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) queda clar que no podem tenir escola catalana si no tenim escola. Els responsables de la primera van ser rebuts per les autoritats. Els organitzadors de la segona (dijous 13) se les tindran que veure bàsicament amb la policia. El dilluns es protestava per una petita part de la futura llei. El dijous és tota la llei la que es considera una agressió contra l’escola i l’escola catalana.

Crec recordar que quan lluitàvem per aconseguir l’escola catalana, en moviments de renovació pedagògica i en lluites veïnals, sempre posaven alguns adjectius més, exactament igual d’importants i irrenunciables. Havia de ser democràtica (que no vol dir exactament estar en un país democràtic sinó amb la participació de tots). No imaginaven que fos per fer negoci ni per dividir a la societat i per això defensaven que la centralitat de la nova escola havia de estar en l’escola pública. Com que teníem una visió transformadora de l’educació, defensaven que havia de servir per crear oportunitats per a qui no les tenia. No imaginaven que la nova escola catalana serviria per a continuar la reproducció social.

Les autoritats que ara acullen la nostra protesta per l’agressió contra la nostra escola estan substancialment d’acord amb bona part de la futura llei, tot i ser destructora de la veritable escola catalana. No es pot lluitar per a que no es produeixi segregació per la llengua i no lluitar per a que no es produeixi segregació de classe social. O és que la divisió privada-concertada no ha produït ja una gran dualitat escolar? Es que de cop i volta hem oblidat que els usos lingüístics o els resultats de l’aprenentatge són fonamentalment el resultat dels recursos econòmics i culturals de la família? De què serveix tenir una única xarxa lingüística si tenim una doble xarxa social. La llengua només, sola, no cohesiona. L’aposta per l’escola privada és molt més destructora que la pretensió d’españolizar.

Cohesió lingüística i segregació social?

L’escola pròpia per la que lluitaven, innovadora, activa, arrelada al medi, no tenia res a veure amb l’academicisme que fa tens ha retornat (també a la nostra llei d’educació) i que ara irromp amb revàlides i exàmens estatals. No van en contra de la nostra escola, en primer lloc, perquè es facin des de Madrid, sinó perquè restauren una escola antiga que ni era ni pot ser la nova escola catalana. A Madrid i aquí fa temps que han tornat a l’academicisme que fa impossible fer l’escola i l’escola catalana del segle xxi.

L’escola pròpia que anàvem construint no tenia carrerons sense sortida. No dividia els alumnes abans d’hora. No fabricava peons aturats i universitaris emprenedors per separat i abans d’arribar a la fi de l’adolescència. La futura nova llei que, torno a dir, es compartida en bona part pel nostre president i la nostra consellera reinstaura la vella separació entre la FP i el BUP i fuig de qualsevol proposta d’objectius educatius compartits per a l’escola obligatòria, divideix el adolescents catalans en lloc de diversificar les formes amb les que comparteixen escola. Cal recordar quines llengües fan servir, per exemple, els nois i noies que ja avui aboquem als PQPI? L’èxit i la dificultat han de ser, tots dos, en català i han d’incloure la vivència de que no formen part de dos col·lectius socials diferents.

Podria seguir, però no pretenia fer cap anàlisi complert de la possible nova llei. Només voldria acabar recordant que difícilment es pot estar a favor de l’escola catalana si no s’està a favor de l’escola. Quan l’escola ha estat i seguirà estant objecte de ferotges retallades és difícil creure que la poden defensar qui està destruint-la. Defensar l’escola catalana significar convertir l’escola en prioritat social i política, mantenir-la com a proposta per a reduir les desigualtats i permetre sentir a tothom que formem part de la mateixa comunitat.

No Comments

Post A Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies