ORIOL JUNQUERAS VS ANTONIO MACHADO - Jaume Funes Artiaga
Les idees neixen de compartir. Aquest és el lloc web que recull tota la literatura i articles del psicòleg, educador i periodista Jaume Funes
educació, adolescents, drogues, consum, addicció, pantalles, psicologia, educación, adolescencia, drogas, pantallas, consumo, adicción
331
post-template-default,single,single-post,postid-331,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

ORIOL JUNQUERAS VS ANTONIO MACHADO

ORIOL JUNQUERAS VS ANTONIO MACHADO

Dissabte nit (18.10.14) assitiem a l’emissió d’un nou programa de “Salvados”, en el que Jordi Évole portava Oriol Junqueras a compartir taula i diàleg amb una família sevillana. Quan comença la visita, l’amfitriona (Eugenia) porta el visitant a mirar la seva biblioteca. El primer llibre que agafen és una singular edició de poemes d’Antonio Machado que Eugenia estima de manera especial. Junqueras diu que li agrada i que cita el poeta en els debats parlamentaris.

Canvien de prestatge i ara es miren “Soldados de Salamina” de Javier Cercas. Eugenia interroga Jonqueres per què han “matxacat” aquest autor simplement per escriure en contra de la independència. En un entorn humà com ara aquest, esperes que Oriol Junqueras dirà alguna cosa així com: “No estic d’acord amb el però ha de poder defensar tranquil·lament el contrari. No comparteixo la forma com l’han tractat. Segueix sent un escriptor significatiu del país“. Però no passa res d’això. El que passa és Junqueras dient, més o menys, que no ha llegit sobre el tema. La càmera se’n va ja a una altra habitació. El protagonista ha perdut una immillorable ocasió de demostrar que tothom cap en igualtat de condicions en el seu nou país.

Acabo sentint-me trist. Tenim un líder social que diu conèixer Machado però que no ha arribat a aquella pàgina en la que diu això:

Tu verdad no; la verdad

y ven conmigo a buscarla.

La tuya, guárdatela

 I, quant acaba el programa, resistint-me a ser dividit, cercant alguna forma d’exili emocional, penso que haurem de imitar el poeta i escriure: “Infant que neixes a Catalunya, si les retallades no minen de socarrell la teva vida, encomanat a algun deu, una de les dues catalunyes et glaçarà el cor”.

No Comments

Post A Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies