ELS REPTES D’EDUCAR PER ENTENDRE EL MÓN I NO ABANDONAR LA VOLUNTAT DE CANVIAR-LO - Jaume Funes Artiaga
Les idees neixen de compartir. Aquest és el lloc web que recull tota la literatura i articles del psicòleg, educador i periodista Jaume Funes
educació, adolescents, drogues, consum, addicció, pantalles, psicologia, educación, adolescencia, drogas, pantallas, consumo, adicción
1387
post-template-default,single,single-post,postid-1387,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

ELS REPTES D’EDUCAR PER ENTENDRE EL MÓN I NO ABANDONAR LA VOLUNTAT DE CANVIAR-LO

ELS REPTES D’EDUCAR PER ENTENDRE EL MÓN I NO ABANDONAR LA VOLUNTAT DE CANVIAR-LO

“És possible que qui ara estigui llegint aquestes pàgines no acabi de trobar sentit al fet que entendre el món sigui una de les principals preocupacions educatives a l’adolescència. Després d’haver reflexionat sobre com aprenen a gestionar riscos que poden ser estímuls necessaris i, alhora, poden generar danys significatius; després d’haver reconegut que potser el més important no són les notes sinó que mantinguin el desig de saber i les ganes d’aprendre; després de pensar en com ajudar-los a recuperar la serenor i frenar la possibilitat que errin entre malestars greus, l’autor proposa que comprendre el món sigui una qüestió igual d’important.

Educar no és adoctrinar, però no poden ser adolescents neutres

Entenc que pot semblar una mica estrany, però estic convençut que no ho és. Intentaré demostrar que oblidar-ho, que passar de tenir explicacions, és una font de problemes educatius. També, que tenir segons quines explicacions potser és un veritable fracàs educatiu ja que no tenen res a veure amb la persona i el ciutadà que hem definit fins ara. Igualment, aplicar sensatament la paciència adquirida a les seves radicalitats socials forma part de les obligacions educatives adultes. Assumint, una vegada més, les nostres inseguretats i contradiccions, la dificultat per donar respostes.

Potser com a pares el que tenim tan sols és una mena de desig d’evitar les influències ideològiques contràries a la nostra manera de pensar, o ens conformem que passin de qualsevol batalla ideològica. Suggereixo, però, que en qualsevol situació́ hauríem de tenir dos objectius irrenunciables:

  1. a) evitar que la manca de criteris els converteixi en ciutadans que acceptin aviat viure segons els dictats del mercat;
  2. b) evitar que esdevinguin persones fràgils de pensament, que amb molta facilitat prenguin part dels fanatismes més diversos.

 Sense considerar les situacions d’especial dificultat com a representatives de tota l’adolescència, he de dir que, en la meva activitat professional, he trobat sovint nois i noies de vides complicades que potser tenien com a problema central que no els importava res a la vida més enllà̀ de passar-s’ho bé. A més, el seu rebuig a tota ideologia feia molt difícil pactar una proposta de canvi. Igualment, he atès nois o noies embarcats en radicalitats dogmàtiques no discutibles i vides en tensió, amb els quals resultava especialment difícil introduir criteris de realitat a patir del raonament que ordenessin la seva caòtica joventut (…)”

Primers paràgrafs del capítol De l’abúlia social a la «radikalitat» al llibre: ESTIMA’M QUAN MENYS HO MEREIXI…PERQUÈ ÉS QUAN MÉS HO NECESSITO. Una guia per a pares i mestres d’adolescents. (Funes, J. 2018). Ed Columna

 

No Comments

Post A Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies