PER QUÈ NO PUC SUPORTAR LA LEC

18 març PER QUÈ NO PUC SUPORTAR LA LEC

Fa dies que no posava unes ratlles en aquest bloc, entre d’altres motius perquè m’ocupa un altre que haig de fer amb els alumnes: Adolescències virtuals.
Avui, però, he tingut que posar-me a preparar una tertulia que l’Escola de pares de l’AMPA DE l’Escola Salvador Llobet de Granollers organitza per parlar de”Com afectarà la Llei d’Educació a les famílies: una oportunitat?“, i després de la vaga d’ahir no puc menys que anotar algunes dels coses que diré demà.
Aquesta és un llei que no he aconseguit que m’agradi tot i fer grans esforços de comprensió. Per suposat que comparteixo moltes de les veus políticament critiques pel lloc en el que queda l’educació publica, per l’acceptació de segregacions o la no defensa de l’escola com el lloc del pensament científic per damunt de dogmes i adoctrinaments. Però, no ve d’aquí la “mania”. Neix de tenir que suportar un text que -a Catalunya, bressol de bona part de la renovació pedagògica del segle passat- no conté ni una línia de pedagogia, d’innovació educativa. És una llei que, sent benèvols, hauria estat útil fa tres dècades. Però que ara aporta ben poc.
No sé quina escola imagina el Departament d’Educació i en quina somiaven al Parlament, però és ben curiós la quantitat de vegades que parlen de l’esforç, el treball, l’estudi, l’excel·lència, el rendiment,… fins arribar a la meravellosa frase (de la que tinc curiositat per conèixer l’autor) d’afirmar  (article 79.1.b) que el segon criteri pedagògic d’organització de l’escola es :“Educar en el deure de l’estudi de manera que esdevingui un hàbit”. !!!! Algú sap què significa i com es fa?
En faria il·lusió una llei que no fos un regalament però ho suportaria si, al 2009, no parlés encara de “matèries“, si no digués que la funció docent consisteix en la “transmissió de coneixements“, si no parlés de les tecnologies de la societat de la comunicació com a “eines metodològiques“, si els pares i mares tinguessin algun dret més que ser informats, si poguessin veritablement implicar-se en educar conjuntament, si els ajuntaments poguessin fer alguna cosa més que posar terrenys i procurar tenir escoles bressols no importa com , si, si ….
És un desastre escassament atractiu per moltes de les coses que diu. No pot seduir perquè no és veritablement d’educació i, a sobre, és del segle passat.
M’oblidava. Si algú vol saber perquè alguns i algunes mestres sensats també fan vaga que llegeixi l’editorial de Perspectiva Escolar: “El curs de competències per a responsables“