18 ag. ESLÒGANS 3: “9000 marroquins han tornat al seu país i continuen cobrant”
Havia desconnectat el blog per donar descans a les neurones i pensava que els que ens manen pararien un dies de dir bestieses per justificar el que fan. Pensava que amb la calor, com a mínim, s’oblidarien del pobres i de ho malament que es comporten. Tanmateix sembla que estaven avorrits i han decidit liar-la amb la PIRMI.
Eslògans han dit molts aquest dies, des les apreciacions d’un dels Secretaris sobre “aquesta gent” fins les repeticions del President i del conseller Cleries sobre el frau i la “enorme” quantitat de diners que es destinen. Avui la guinda l’ha posat el conseller Mena: ha dit un eslògan amb xifra i nacionalitat. Són 9000 i són marroquins.
Les meves preocupacions sobre el tema i sobre la seva gestió són moltes, però, com als comentaris a eslògans anteriors, contra el que vull rebotar-me és contra la destrucció de la idea de la “pirmi”, que s’acabarà produint si ens fan discutir, una vegada més, sobre els titulars. El conseller Mena (amb el que, sense que em conegui he compartit aules i sales de profes a ESADE) em temo molt que no té ni idea de què era i per a què havia i hauria de servir aquesta prestació. Com el seu nom indica era un “programa interdepartamental” destinat a fer possible el retorn a un primer grau d’incorporació social a qui té unes especials dificultats.
No era ni havia de ser una renta bàsica mínima (que no existeix però hauria d’existir) d’accés universal abans de ser exclòs total i no poder satisfer les necessitats bàsiques. Era un programa destinat a la inserció que, des del seus inicis a França i les primeres implantacions a Euskadi i Navarra, tenia dos peces bàsiques, a més dels diners: la disponibilitat d’un professional per a construir conjuntament un procés d’incorporació; l’oferta adequada de formació i experimentació laboral. Fa temps però que això no passava de ser pura formalitat (en el nostre argot professional dèiem que es tractava de complir alguna “penitencia” per que l’assistent social et donés l’ajuda).
Si els consellers implicats, en lloc de dedicar-se a detectar fraus per part de gent que segons ells ja no són d’aquí, haguessin destinats les seves preocupacions a comprovar quantes persones perceptores de la renta tenien un veritable acompanyament (o si més no un mínim seguiment) en el seu itinerari potser haurien augmentat les aportacions al Programa per a fer-ho possible. Què ha de fer un treballador social local, atorgar pirmis o tenir al seu càrrec acompanyar la incorporació d’un grup dels seus perceptors? Quants?
A més, justament si alguna dificultat tenia el programa resulta que estava concentrada al departament de treball. Normalment oferien formació quan no feia falta i no posaven gaires instruments en les mans del professionals com no fos estranys cursos de motivació laboral per a gent que es buscava la vida en els mercadillos.
Sembla que la crisi tot ho posa fàcil. De formes diverses ens venen a dir: tot és un problema de gent que abusa i no vol treballar. Si més no de consellers universitaris s’esperava una anàlisi una mica més rigorosa. Fa anys que sabem que cap ajuda econòmica sola fa possible el retorn a una vida social normalitzada. Certament, fa tems que s’ havia de revisar la pirmi, però per dotar-la d’acompanyament i de recursos i activitats incorporadores
No hay comentarios