03 maig No són temps per a la pasivitat
Aquest bloc ha estat inactiu bastants mesos. Va néixer adaptant la meva docència als mons de les adolescències virtuals, al costat d’un altre bloc: “Amb pretensió educativa“. El dia a dia però ho va deixar en suspens. L’activisme professional tampoc em va permetre dedicar temps a pensar sobre la dinàmica realitat que ens envolta i escriure idees per compartir, més enllà de les que em toquen sovint com a educador o psicòleg.
Però ara plou massa. Els que ens manen i els que conformen opinions (més aviat no-opinions) semblen majoritàriament entestats en fer creure que tot és igual, que no cal pensar, que la dinàmica d’exclusió i empobriment és imparable, …
Reobro el bloc per obligar-me a pensar i compartir idees sobre la nostra realitat social, les nostres dinàmiques col·lectives. Convivim amb personatges que es creuen i difonen una o totes dues de les següents afirmacions: “són que el són perquè hem fet mèrits”; “abans tot era millor”. Ho diuen més suaument, però aconsegueixen fer-nos oblidar que tots són, inicialment, les oportunitats vitals que hem tingut. Destacant el vertigen i la complexitat de les societats acceleradament canviants fan retornar d’amagat les formes “naturals” de distribuir el poder i comprendre l’existència (no sigui que s’instauri el vici de pensar i dubtar).
No hay comentarios