20 jul. Tibi dabo Mister Adelson
Avui (20.07.12) he assistit a la JORNADA PARLAMENTÀRIA ICV-EUiA SOBRE EUROVEGAS, al propi edifici del Parlament. Compartien taula Maragall, Ramoneda, Tejedor, urbanistes, professionals de la salut, els pagesos o els joves de la Plataforma, i he pogut aprendre i reflexionar sobre com, en qualsevol moment de crisi, el poder del diner (el poder normatiu dels diners com ha recordat algun dels ponents) torna a convertir-se en norma política, criteri moral (més aviat criteri d’immoralitat dominant) i criteri de futur per al nostre país, la nostra comunitat.
S’ha recordat com els que ara manen (a la Generalitat o a ajuntaments com el meu: Cornellà) cada vegada que intentes parlar de amb ells del brutal impacte social que tenen operacions com eurovegues, repeteixen que “ara estem en crisi i no estem per parlar de valors”. Hi hagut un moment en que s’ha recordat a la sala l’esperpèntica imatge de les autoritats del país pujant amb els executius de Sheldon Adelson a la muntanya de San Ramón, un promontori a sobre de Sant Boi des del que es divisa tot el Baix Llobregat, i assenyalant tot l’espai agrícola, els territoris humits, les zones protegides, els espais que permeten esponjar un territori densament humà, deien triomfalment: escolliu.
Mentre intentava visualitzar la imatge, recordava que potser, les autoritats venudes o els mercaders amb ambició, van girar el cap i van descobrir a la seva esquerra el Tbidabo. No he pogut deixar de fer el paral•lelisme amb la imatge evangèlica. Per als que no saben ni que son els evangelis recordaré que en un d’ells es descriu com Jesucrist va ser temptat pel dimoni i portant-lo a una alta muntanya li va ensenyar totes les immenses possessions que tindria si l’adorava. A la versió llatina la promesa del dimoni comença amb “tibi dabo” (et donaré…) que donarà nom a molts dels cims des dels quals es pot dominar una ciutat, un territori de riqueses.
San Ramón, al Baix Llobregat, va ser de nou això: un espai dominant per a una oferta de poder i negoci, sense masses regles ni manaments. El problema és que l’oferta la feien autoritats democràtiques, escollides per al ben comú i que qui escoltava promeses, vista la informació existent, representen més aviat el dimoni, el que mai hauria de ser la nostra societat.
Tots el ponents ens recordàvem que no és que els que manen no sàpiguen, o no raonen. No és que quan diuen que serà “turisme familiar” o “espai per a convencions” vulguin enganyar-nos. Tant sols miren d’amagar a quins interessos serveixen.
No hay comentarios