28 abr. Oblidem el personatge. Mirem l’escenari!
La sèrie “Adolescència” és extraordinària, impactant. Mereix ser vista. Tots el comentaris experts són més que positius. L’he vist i, com tothom, vaig quedar atrapat des de l’inici. Però, he quedat més atrapat i desconcertat pels comentaris i reaccions, sobre el contingut, sobre el relat. Tothom se centra en Jamie, el noi de tretze anys, que tot just comença la seva adolescència matant una altra persona. Tot són comentaris que expressen por, desconcert pel que ens mostren de la seva vida adolescent, desconeguda, que miren el personatge i desperten angoixes.
Tanmateix, la sèrie no mostra la vida d’un adolescent que ha matat, sinó que documenta fredament els escenaris adults en què transcorre…
(…)
La sèrie ha sacsejat algunes preocupacions adultes, però no ha de servir per preguntar-nos sobre com són els adolescents, aparentment cada vegada més estranys i desconeguts, sinó per pensar els escenaris adults de desconeixement, oblit i conversió de la seva vida en un continuo “problema”, en els quals els fem viure, sols.
No Comments