La sèrie “Adolescència” és extraordinària, impactant. Mereix ser vista. Tots el comentaris experts són més que positius. L’he vist i, com tothom, vaig quedar atrapat des de l’inici. Però, he quedat més atrapat i desconcertat pels comentaris i reaccions, sobre el contingut, sobre el relat....
Escric en dies de mobilització per la mort d’una educadora a mans d’uns adolescents, situats entre el desemparament i l’acompliment de mesures judicials, en una casa d’acollida-internament. Una mort evitable. Una professional de la intervenció socioeducativa víctima de la seva implicació a protegir adolescents en un sistema...
El més raonable, veient el que cau, seria escriure amargament sobre els dies d’ira que vivim. No puc caure en la melancolia emocional de qui recorda un passat suposadament millor ni en l’escepticisme cínic de qui considera que ja no val la pena intentar fer un...
Aparco la discussió sobre problemes construïts. M’estimo més escriure, parlar, suggerint formes de fer. Tot recordant que el món no tornarà a ser analògic, que el desenvolupament de la infància i l’adolescència és avui diferent (continua sent profundament desigual i injust) i que a la...
Seria raonable que posés en marxa la melancolia del cor i l’escepticisme del cap. Estic escrivint sobre tot allò (suposadament meravellós) que vam fer quan érem joves i miro de pensar, sense desencant, en la utilitat de continuar fent alguna cosa similar. Però encara soc...
Ser humano siempre es dudar. Lo contrario es abrazar dogmas, verdades falsas, soluciones interesadas. Hablemos del HUMANISMO EN TIEMPOS DIGITALES (LEER LA ENTREVISTA) ...
Un libro de 1990. Recuperando cuarenta años de libros, descubro que está digitalizado y es accessible...
Cinc reptes enmig de la deshumanització El mateix dia que Anglaterra feia efectiva la prohibició dels smartphones a l’escola recollia una distinció sobre salut mental digital en una jornada de “Pantallas Amigas”, mentre els mitjans de comunicació reproduïen les confrontacions escolars al voltant del tema i...
... Propongo cuidar y cuidarnos (construir activamente nuestra salud mental y repararla) partiendo de dos pretensiones: la profesión ha de ser una fuente permanente desatisfacción vital; hemos de dominar aquellas habilidades que permiten gestionar la propia vida para no perder la capacidad de ayudar a...
(…) Les nostres feines socials, socioeducatives, terapèutiques, i nosaltres com a professionals, hem patit aquests darrers mesos, com tota la població, l’impacte de discursos polítics que ataquen les arrels del que fem… Venen dies en els quals des de les nostres professions haurem de continuar pensant...
