31 gen. Encara té sentit ocupar-se dels ciutadans i les ciutadanes joves?
Seria raonable que posés en marxa la melancolia del cor i l’escepticisme del cap. Estic escrivint sobre tot allò (suposadament meravellós) que vam fer quan érem joves i miro de pensar, sense desencant, en la utilitat de continuar fent alguna cosa similar. Però encara soc un adolescent que s’acosta als 80 anys i sé que és inútilment melancòlic somniar amb el que ja ha passat i perillosament desesperançador pensar que res es pot canviar en el món en què vivim.
(….)
No enyoro res, però m’agradaria que, tant de bo, les raons per les quals calia tenir una política de joventut tornessin a ser-hi i que les formes sensates i humanitzadores a l’hora de prestar atenció a adolescents i joves no fossin, en l’actualitat, tan fràgils o inexistents.
(…)
De la mateixa manera que “abans”, avui, també, la política consisteix a crear i posar en marxa les formes adients per donar resposta a necessitats… a necessitats joves.
Epíleg del llibre “Puja amb nosaltres! L’Àrea de Joventut de l’Ajuntament deBarcelona (1979-1988)”
No hay comentarios