ESLÒGANS 2: AJUDES A LA FAMÍLIA O AJUDES ALS INFANTS PER A QUE TINGUIN FAMÍLIA?

05 juny ESLÒGANS 2: AJUDES A LA FAMÍLIA O AJUDES ALS INFANTS PER A QUE TINGUIN FAMÍLIA?

“Són ajudes de Catalunya per a la gent de Catalunya”

Fa pocs dies el Conseller Cleries justificava una enorme tisorada als ajuts a les famílies amb fills menors de tres anys amb un nou eslògan: Són ajudes de Catalunya per a la gent de Catalunya. Recorria, de nou, a una frase al seu parer obvia i objectiva, que fes totalment comprensible la seva decisió política, deixant clar que no tenim diners, que es gasten en gent de “fora” i que, com diu Anglada, ja se sap qui ha de ser primer.

Ja tornarem als eslògans que fan servir el “aquí” i el “fora” o “els de sempre” per catalogar a la gent del país, perquè més enllà del seu cofoisme de classe i de pertinença social resultarà interessant saber com van classificant amb aquestes categories als éssers humans que estan al seu voltant . Ara, la reflexió és una altra. Aconsegueixen atrapar-nos amb l’eslògan i passa desapercebut el canvi que donen al sentit de les ajudes públiques a les famílies. Els titulars dels diaris sobre les seves declaracions feien referència a la qüestió migratòria o als abusos del veïns territorials, però no apareixia  cap apunt sobre el per què ajudem i què passarà ara.

Les ajudes, poc més que simbòliques, tenen la finalitat de fer una mica més possible que els grups familiars que acaben de tenir un infant es puguin dedicar a educar-lo. Son ajudes per a que l’infant tingui una mica més de probabilitat de tenir pare o mare. Són ajudes derivades del dret dels infants a tenir adults disponibles. Són ajudes per a poder fer de pare o mare. No són ajudes per compensar del cost de la maternitat. No és el retorn d’un sacrifici. És l’expressió simbòlica que l’administració vetlla pels drets dels infants.

Però, els defensors de “la” família i de la família “d’aquí” no entenen que quan infant neix és un subjecte actiu de drets i que aquests res tenen a veure amb quan de temps porta vivint en un determinat indret qui l’ha portat a aquest món. Si com diuen han de retallar, la línia és una altra: els infants que tenen famílies que no necessiten aquesta ajuda, però no aquells per al quals la petita ajuda era una petita garantia de tenir una mica més de mare.

Costa que entenguin que la pobresa sempre és una injustícia, però que, quan qui està condemnat a viure en pobresa és un infant, es tracta d’una il·legalitat. Les ajudes, obligatòries en aquests casos, la corregeixen una mica.