16 febr. De les vides a la xarxa (atrapades) a les vides en xarxa (compartides)
Tot i les demanades, he estat uns dies evitant comentar l’anunci de la futura legislació per prohibir l’accés a les “xarxes socials” abans dels setze anys. Tot i haver escrit recentment dos llibres sobre el tema m’ho he pres amb calma. De nou estarem davant una norma per controlar adolescents que no respecta els dos criteris mínims per esdevenir educativament útil: saber (escoltant) com és realment el seu univers; considerar el conjunt d’efectes que pot produir la regulació. Sense oblidar si és viable en la pràctica.
(….)
Si pensem veritablement a educar per ser persones en aquest univers, no podem anar parcel·lant. Ara els mòbils i l’escola, ara les xarxes, ara les IA… No es poden separar les formes d’aprendre, de les formes de construcció dels estils de vida, de les formes de relacionar-se, de les formes de crear, de les formes de felicitat, etc. Cap aplicació, cap aparell, cap procediment acompleix una única funció i tenen funcionalitats múltiples. Tampoc existeix una única forma d’ús i són aquestes formes les que podem considerar problemàtiques o no. Com que les adolescències són moltes i molt diverses, també hem de pensar com són les diverses vides digitals.
De les vides a la xarxa (atrapades) a les vides en xarxa (compartides)
No Comments