PACTE PER A LA INFÀNCIA (2): De la perspectiva d’infància a acceptar que tenen veu

23 febr. PACTE PER A LA INFÀNCIA (2): De la perspectiva d’infància a acceptar que tenen veu

Després d’acceptar les obvietats, cercar un pacte vol dir explorar allò que per a la infància és important, allò que no hauria de dependre de les manies de qui en cada moment està manant, allò que hauria de ser un compromís actiu per a les parts que ho pacten.

El pacte per a la infància ha de fonamentar-se en quatre voluntats: donar rellevància social real a la infància; no danyar-la amb les nostres dificultats adultes; acomplir les obligacions que es deriven de les nostres signatures a les diferents Convencions; prescindir de la confrontació partidista en el aspectes pactats.

Sobre què podríem arribar a un pacte? Avui, penso en deu (pactar masses coses pot acabar significant aigualir totes i no acomplir cap), però poden ser més.

1. Pactem tenir perspectiva d’infància en totes les polítiques. Reconèixer que existeixen ciutadans i ciutadanes infants i fer obligatori, per exemple, que la Comissió d’infància del Parlament revisi les principals lleis des d’aquesta perspectiva abans de ser aprovades.
2. Pactem garantir les oportunitats per a que els infants siguin infants. Acordem, per exemple, que sempre que en un grup familiar empobrit hi ha infants no poden ser retirades o negades les ajudes econòmiques simplement perquè els pares no acompleixen algun requisit administratiu. Prioritzen les ajudes a unes situacions familiars sobre d’altres.
3. Pactem la importància cabdal de l’atenció educativa en els primers anys de vida. La qual cosa significa que no parlarem més d’ella com a polítiques de conciliació. També significa potenciar diverses formes de fer-ho possible però amb alguna «autoritat» que supervisi la seva qualitat.
4. Pactem la necessitat de polítiques locals d’infància per a tots els infants i adolescents i no per als de serveis socials o els de protecció. Acordem uns mínims ordenats de recursos i atencions i no els suprimim en temps de canvi.
5. Pactem posar algun remei al caos del sistema protector i acordem que tindrà com a base l’acompanyament eductiu en el propi medi, l’acolliment familiar divers.
6. Pactem formes de civilitzar les ruptures familiars quan existeixen fills. Desenvolupen les respostes en les que es dona suport i prioritat als infants.
7. Pactem donar estabilitat a sistemes de suport a l’adolescent en el seu propi territori. Estabilitzem, per exemple, les propostes de salut i escola o les noves formes de treball de carrer.
8. Pactem no exacerbar l’ús del sistema penal per a perseguir les conductes socialment complexes dels adolescents. Acordem tornar a la mediació i el treball en la comunitat, a la responsabilització en clau comunitària.
9. Pactem reconèixer també la condició d’infants als que venen de fora. Resolguem amb perspectiva d’infància la forma de donar resposta a les seves necessitats i a la seva soledat.
10. Pactem reconèixer, amb pràctiques reals, que els nois i noies són subjectes actius de drets. Acordem formes concretes de que siguin escoltats, puguin expressar-se, puguin decidir sobre allò que els afecta, puguin participar i implicar-se en els afers de la comunitat de la que formen part.

Potser tornaré més endavant a una nova llista o a completar aquesta. Potser la podríem fer de manera dinàmica, virtual, a la xarxa, sense tenir que estar en el format constrenyedor que, crec, acaben d’encetar ara les autoritats.